divendres, 29 de febrer del 2008

21a Calçotada popular de Sants


21a CALÇOTADA POPULAR DE SANTS

21 ANYS D'INDEPENDENTISME AL BARRI

21 ANYS DE CULTURA POPULAR


Eleccions democràtiques?

Il·legalitzem EspanyaDiumenge 2 de març 2008a partir 12 migdia a la Plaça de SantsAmb actuacions de cultura popular


Concert del Belda i els Badabadok


Són molts els objectius que hem volgut aconseguir amb la Calçotada. Elprimer, recuperar un element de la gastronomia popular, el calçot. Perfer-ho bé, cal menjar-lo dret, amb pitet i un porró ben ple per compartiramb el respectable que s'aplegui. La Calçotada és per passar-la al voltantd'una taula a l'aire lliure i, si cau alguna taca de romesco, no seràmalaguanyada si hem gaudit d'una bona menja en bona companyia.La Calçotada Popular de Sants ha incentivat i recuperat la riquesa de lacultura popular catalana entesa com a forma de vida i d'expressió i no coma mer folklorisme. Volem agrair a la Colla Gegantera, a la Colla deDiables, a la Colla Castellera i a la nouvinguda Colla Bastonera els bonsmatins que ens han fet passar aquests anys. Les colles de culturapopular ens traslladen la passió per les tradicions populars i ancestralsdel nostre poble.Gràcies també a tots els solistes, grups de música i dansairestradicionals que han actuat. Veus vives i actuals de l'ampli repertori dela cançó catalana que, després de menjar, ens han fet més agradable latarda dels que recollim i dels que volen més gresca.Des del Casal Independentista de Sants 'Jaume Compte', amb un senzillacte, la Calçotada, hem volgut que la gent de Sants i de tots els racons dels Països Catalans que han vingut a visitar-nos coneguin i estiminaquesta festa com ho fem nosaltres.Un any més, volem convidar-vos a la Calçotada Popular de Sants, un exemplede les moltes que casals, ateneus i col·lectius organitzen arreu de lanació catalana. I és que de calçotades cada cop n'hi ha més, però com lesnostres, fetes amb els ingredients del compromís, la tradició, la germanori la millor gresca, cap.

divendres, 22 de febrer del 2008

Felicitats companys !!


Felicitats companys,
Obrint Pas va rebre dimarts els premis per votació popular de
-millor disseny de portada, -millor DVD, i el més siginicatiu
-millor directe.
Que la votació popular, que es qui omple els concerts, qui es mou i viatge per anar de concert, qui salta i sua ballant, etc, et doni el veu vot significa moltes coses. Però sobretot es un reconeixament a moltes coses, i un gràcies per continuar avançant Obrint Pas.
Aixi, com extendre la felicitació a Cesk Freixas (millor artista en cançor d'autor) i La Carrau (millor grup de Folk i noves músiques).
Foto@khrett -JuanRa, Pepo i Xavi

dimecres, 20 de febrer del 2008

Mans, ment i cor!!



Al abril Camarada Kalashnikov treurà el que serà el seu 3er treball, 2on disc.

Es dirà "Mans, Ment i Cor" i sortirà en 2 formats. Un a la web http://www.camaradakalashnikov.com/ (que en breu canviarà la presentació) en format digital i totalment gratuït amb totes les cançons del disc amb un bon format, les portades, les lletres i un videoclip, per a tothom qui vulgui descarregar-se'l lliurament. L'altre serà en format cd que estarà en totes les botigues del rotllo dels Països Catalans i Alemanya. El seu preu serà assequible per a tothom. El disc s'editarà amb la discografica de Molins de Rei RADIKAL RECORDS (http://www.radikalrecords.net/), la discogràfica Alemana SIEMPRE CONTRA (http://www.siempre-contra.de/), i el segell barceloní MAI MORIREM CREW (http://www.mm-crew.com/). Ja estàn preparant una gira de presentació pels PPCC, Galiza, Alemanya i França, entre els mesos d'abril i juny. El disc consta de 11 temes, 10 d'ells pur Hardcore caracteritzat per les seves melodies de gralla. Es desvien del camí que els portava cap al metal amb doble-pedal, i decideixen utilitzar el hardcore rapid i contundent que els ha marcat més en aquests últims anys. L'altre tema és un tema electrònic amb un poema en gallec dedicat a tota la gent que han conegut anant a tocar a Galiza els 2 cops. També hi haurà un tema anomenat We are Antifa, dedicat a Antifachistische Aktion i a tota la penya d'alemanya, que els van acollir durant la seva primera gira per alla.


Al abril nou CRIT de Camarada Kalashnikov. MANS, MENT i COR!!



font : raco català

diumenge, 10 de febrer del 2008

El govern prohibeix l’emissió d’un espot de Amnistia Internacional


Doncs si, el govern del “talante”, del “apoyare”, el govern que ha il·legalitzat tot allò que parli Euskera, o que tanca a la trena a tothom que pertanyi a qualsevol grup social que acabi amb la terminació -atasuna, o poguí tenir relació amb tal.


Doncs be, aquest mateix govern, a prohibit l’emissió d’un espot d’Amnistia Internacional, sense donar gaires explicacions al respecte. Be tot gairebé tot el que fa.


Jo deixo aquí l’enllaç del vídeo, i vosaltres mateixos traieu les conclusions de la prohibició.



+ Informació (Castellà)

diumenge, 3 de febrer del 2008

Gràcies . . . Ramón Chao

A voltes, va be una mica de "auto-bombo".
Aquestes linies publicades a "la voz de Galicia" per Ramón Chao m'han arribat a dins, potser per la malaurada rutina d'atacs que rebem cada dia, quan veus, llegueixes, sents coses com aquestes, encara tens força per lluitar.

La Voz de Galicia. Febrero de 2007.
Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.
Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 (uno va hacia Matusalén) el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas.
Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona.
Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.
Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón.
Cataluña había dejado de ser una nación soberana.
Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.
Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.
Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan la muerte.
Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales.
Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey .
Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.
Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno.
Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica : el seny y la rauxa .
El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común.
Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: 'Es igual', contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! 'Es igual', volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza.
Al seny le responde la rauxa, asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda).
Cuando de joven y surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: 'Siéntese, señora'.
La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia.
El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: 'No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo'.
Pero lo más refinado lo percibí en el taller del ceramista Artigas. Él y Joan Miró estaban trabajando en el mural del aeropuerto de Barcelona.
Le pedí a Miró que le dedicara una lito a mis hijos. Puso: 'Para Manu y Antoine, afectuosament'.
Cuando la vio Artigas hizo este parco comentario: 'Te lo escribió en catalán para ahorrarse una letra'.
Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny .
Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso caballero muriera loco.
Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.
Ramón Chao
Músico, escritor y periodista, Padre del cantante Manu Chao y Caballero de las Artes y las letras por el gobierno francés.

Gràcies Ramón Chao.